El patchwork és un mètode de costura que consisteix en la unió de trossos de teixits per a forma una nova peça. Es caracteritza per la creativitat en el seu disseny, ja que sol utilitzar-se la roba usada per a la llar (coixins, estovalles…).
El patchwork apareix en el repertori de famílies d'oficis artesans que té Artesania Catalunya-CCAM (Generalitat de Catalunya) a la seva web, concretament en la família 12, tipus A, TÈXTIL.Una mica d'història
El patchwork, o almazuela en castellà, és un mètode de costura que consisteix a unir peces de teixit diferents per aconseguir una peça nova. També existeix la tècnica quilting, la qual es cusen diverses teles juntes per fer un material gruixut i encoixinat.
El patchwork es va convertir en la moda del carrer als anys 60, i ha continuat fins avui presentant-se en moltes varietats.
Segur que mai no has pensat quan va començar aquesta tècnica, quin és l'origen… Segons diverses teories de la història del patchwork va començar a l'antic Egipte, on es diu que manejaven la fabricació de teles de cotó, lli i llana. Practicaven l'apliqué i el brodat i l'art de tenyir.
S'han trobat indicis de la tècnica patchwork a diverses tombes d'Egipte, al temple d'Osiris (Abidos) un dels faraons va ser trobat amb una capa encoixinada. Igual que la princesa Isimkheb, va ser trobada amb una brusa aplicada.
Es van anar utilitzant durant segles al Nord d'Àfrica, Turkestan, Pèrsia, Síria, l'Índia i la Xina, i quan els Creuats van arribar a Palestina van portar el patchwork a Europa, on va florir, principalment a Anglaterra, tant per a ús decoratiu com per a ús habitual en peces d'abric i protecció.
I a Europa van començar a aparèixer a les llars els primers cobrellits entre els segles XI al XIII, d'aquesta manera va evolucionar la pràctica d'embellir una tela simple a través de la creació de patrons i dissenys, amb el desenvolupament del cobrellit decoratiu.
Cada país va desenvolupar les seves tècniques, com a Itàlia el “encoixinat trapunt”, o a Itàlia i Portugal el “encoixinat acordonat”. A Espanya es va estendre aquest encoixinat, però només sobre color blanc, a partir del segle XVI a moltes ciutats i especialment a Toledo.
Durant segles el Patchwork va anar vivint èpoques d'auge, o moments de decadència, fins que entre 1775 i 1885 els emigrants anglesos i holandesos el van portar als Estats Units.
En aquells temps tan durs i de grans mancances, complia dues funcions: les dones dels colons reutilitzaven les poques teles de què disposaven per confeccionar peces; i es desenvolupaven en reunions socials.
Es van començar a confeccionar els Quilts col·lectivament per commemorar certs esdeveniments: casament d'una filla, majoria d'edat d'un fill… i mostraven l'estima en fer-ho entre totes.
Les filles dels pioners començaven molt aviat a confeccionar-los, ja que era molt important que cada noia tingués al seu aixovar dotze Quilts (un per cada mes de l'any) més un tretzè anomenat anells de casament (Double Weadding Ring).
En arribar el segle XX, i no tenir les mancances inicials, ja no complien la funció pràctica i van passar a ser totalment artístics. Actualment a gairebé totes les llars americanes hi ha una Quilter, és el país on està més estès, i on s'ha desenvolupat el Patchwork tal com el coneixem actualment.
TÈCNIQUES
El paper piecing és la tècnica de patchwork ideal per a aquelles persones que vulguin iniciar-se al món, ja que resulta força senzilla sense importar el nivell de costura. A través de peces de paper pretallades i homogènies es crea un patró, que serveix de plantilla per retallar els trossos de roba. Aquests trossos seran els que després farem servir per folrar les plantilles. Després els combinarem entre si, així les formes resultants donen lloc a quadrats, hexàgons, cercles… que formen patrons més grans, originals i únics.
Encara que el paper piecing és una tècnica de patchwork que se sol realitzar a mà, és possible realitzar-la amb màquina de cosir. És aconsellable provar combinacions i descobrir com quedaria la teva peça amb més o menys colors i estampats.
El Jardí de l'Àvia és una de les tècniques de patchwork que podem englobar dins de l'English paper piecing. De fet és el treball de peu amb paper per excel·lència. Potser per la senzillesa i per la versatilitat. Aquest mètode de costura utilitza peces de paper pretallades en forma d'hexàgons per donar lloc a patrons de flor. En repetir aquest motiu sobre un tros de tela, es crea un estampat que recorda un jardí, d'aquí el nom.
És perfecta per a les més principiants, ja que permet experimentar amb les formes i el nombre d'hexàgons per crear dissenys diferents i únics amb un resultat molt professional.
El Quilting és un mètode clàssic d'encoixinat que consisteix a cosir a mà les peces de roba per formar el cobrellit. Hi ha diverses maneres d'encoixinar a mà. Tradicionalment, l'encoixinat manual es realitza amb l'ús d'un cèrcol perquè l'encoixinat pugui mantenir la tela tensa mentre es cus amb una agulla i fil.
